Sala Zeleste. Toca ballar amb el Celta, amics. El sorteig teledirigit de la Copa ens ha fet aquest aparellament, com en la Copa del 2000, la tercera de la nostra història i primera de l’època tamudenca i sanchezllibrenca. No hi ha dos sense tres i ara caldrà no patinar contra els de Vigo, que tenen un tal Dinei que marca gols i ens pot complicar la vida. Potser aquí marcarà gols fins i tot el Callejón! (Que, dic jo, s’està emportant unes crítiques massa bèsties, no?, després del partit de la Copa Catalunya... Ja millorarà, homes! Paciència, que ell no està acostumat a jugar en un camp de Segona B... Doneu-li Old Trafford i d’altres temples, al xaval...)
La fórmula. Ens cal concentració per superar aquesta ronda. Jo començaria a fer rotacions el dia del Villarreal, per exemple. I què vull dir amb rotacions? Doncs que Tamudo i Luis García intercanviïn les posicions, i el mateix Moisés i Román. La banqueta, ara mateix, està una mica sota pressió, després de l’empanada contra el Sant Andreu. Si no juguen amb Márquez i N’Kono de reforços, crec que no s’hi veuen prou amb cor. Llàstima que en Golobart no sigui directiu, que si no, també el convocaria. Qualsevol exhibició de raça fa falta, pel que vam veure.
Copa corrupta? Al ‘Tintín’ no li devien agradar els articles del flamant director del BiB, en Leandro Aguirre, i de l’editor, en Josep Sánchez. El dia després de publicar-se, l’home va sortir en roda de premsa a matisar l’emboscada que li va parar el José Ramón de las Morrenas a El Lerdero (no m’he equivocat, ho he escrit a propòsit), amb això si preferia el Bar$a o el Madrizzz. Ben fet, Márquez, ben fet. Les coses clares i la xocolata, espessa. Ja va bé un entrenador que surti al pas dels malentesos i deixi les coses clares. No deixem que ningú ens confongui ni ens enemisti. Els melics dels babaugranes i dels merengons és tan gran que s’hi fabrica brutícia a tot rajar. Factories a tot gas.
El curtet de l’any. Es diu Joan Puigdollers i és regidor de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Sarrià-Sant Gervasi. Aquest paio es va oposar a la iniciativa del programa Hat-trick Espanyol, del 33, i del regidor del PPC, Albert Fernández, de posar un monument que recordi l’existència de Sarrià de forma digna en els jardinets que ara ocupen el lloc del temple perico. No només es va abstenir de votar a favor, com els del PSC o IC, sinó que va deixar aquesta perla perlada: “Es una iniciativa fora de lloc perquè estem parlant d’un club de futbol que avui està a Primera i qui sap si un dia estarà a Segona, o no estarà.” Ja em perdonaran (o no), però s’ha de ser gilipolles i malparit. Per les mateixes, suposem que aquest home deu tenir una creuada personal contra la majoria de carrers del seu districte, no? Com que la majoria dels noms fan referència a personatges que ja han traspassat... En fi, així va el país! Com tots els raonaments els faci igual, la criatura aquesta...
Fuig de l’olla. Però és el drama que viuen alguns babaugranes: no saben separar la seva condició de culerot recalcitrant de la de ciutadà. Que el senyor Puigdollers mostri aquest respecte pels seus votants pericos i per la història del seu barri ja diu molt de com interpreten aquests petits sàtrapes això de la sobirania popular. La seva il·luminació no sobrepassa la del to apagat de reminiscències suïsses de la Torre Agbar. Gent com aquesta suposen la màxima expressió del funcionari grisot de xerrameca barata i cutre, però que a ells mateixos els sona com paraules divines i revelades al mont Sinaí. Busquin aquest home al youtube i mirin, per exemple, el seu ‘speech’ sobre la contaminació acústica a l’Eixample. Conec alguns xavalets i xavaletes de Primària que ho farien millor.
furybundocasanolla@diariobib.com
